LLIGA CATALANA  PARAPENT 2002

PROVA  BERGA 18-19- MAIG

Celebrada la primera prova de la Lliga Catalana de Parapent a Berga, amb gran èxit de participació (35 pilots a la categoria A i 20 a la B) i immillorables condicions metereològiques. Quedat demostrat que no solament hi ha un alt nivell a la categoria A com ha estat reflectit amb els resultats que es van obtenir, si no que existeix un planter gran de pilots novells disposats a lluitar i guanyar experiència en el món de la competició.
La jornada del dissabte es presentava amb un pronòstic poc convincent, doncs el pas d’un front el divendres augurava un vent de tramuntana bastant fort, i així ho anunciaven tots els parts metereològics consultats. Encara que l’organització, el club VOLEM! es va estar plantejant aplaçar la  prova, es va decidir finalment mantenir les dates de convocatòria. Realment va ser un rotund èxit!
L’organització va disposar els transports i sobre les 12 hores tots els pilots es trobaven en el enlairament dels Rasos. Les manegues indicaven un marcat vent del nord, reflectint-se en les cares dels pilots un lògic pessimisme, inclòs alguns, ni tan sols van decidir pujar. El cel ple de núvols era la clara evidència de la gran inestabilitat que hi havia, però el vent ens ho estava fastiguejant tot. Únicament ens consolava la possibilitat de pensar que, realment, el diumenge, podria ser una gran jornada. Sense els habituals nervis previs a les competicions i amb tot el temps per endavant, els representants de la Lliga i l’Organització, aprofitaren per donar una xerrada i comentar tots els canvis de reglament que aquest any s’han produït (calendari de competicions, rànking i aplicacions dels factors de la nova fórmula GAP) fent esment a la dificultat i el treball que suposarà aquest any, pel comitè de pilots i jutges, el plantejar proves amb la necessitat de tractar de trobar el millor rendiment a la jornada de vol i al nivell dels pilots que participin, doncs, en aquestes premisses es basa la nova fórmula de puntuació GAP que s’ha imposat.
El vent, tot i que encara mantenia un clar domini del nord, començava a deixar petits parèntesi on s’insinuava una dèbil brisa tèrmica del sud que ens feia tenir una vaga esperança. El que semblava impossible s’estava fent una realitat i les brises de la vall començaven a ser més fortes i continuades. Veient l’evidència, l’Organització i el Comitè, van començar a decidir la possible prova, un recorregut de 56 Km. amb sortida amb start point des del polígon de Berga, primera valisa  a la 8ª. Maria, segona valisa al Santuari de Queralt, tercera,  a l’Ermita de Montcalb, 4ª. a l’església de Grauges i gol a Avia (Camp de la Roda). A les 15:15 hores s’obria la finestra, l’start point, a les 15:45 hores. Els pilots anaven sortint progressivament sense masses presses, les ascendències a la vall eren clares, la qual cosa permetia als participans no acumular-se en una sola tèrmica. La sortida des de l’start point es va efectuar amb bastants parapents a la vegada, però mentre uns transitaven amb uns centenars de metres per damunt del relleu, altres superaven els 3.000 metres. Estava clar que el sostre seria molt alt, però s’havien de trobar els camins tèrmics que ens poguessin catapultar fins a aquestes alçades, doncs moltes ascendències sols ens deixaven a meitat de camí.
Els pilots amb més alçada van prendre rumb directe a la primera valisa de les antenes de la 8ª. Maria, el marge amb el qual comptaven els va fer arribar amb garanties i més ràpidament, prenent el cap de la cursa, entre ells Xavi Bonet, Lee Pool, Hector Fernandez, Xavi Segura, Jaume Fornos. Per contra, els pilots que transitaven amb menys metres van haver de prendre més precaucions, recolzant-se a la vesant, primer de la Serra de Queralt i després a la dels Lladres, i espera el cicle bo per efectuar la transició fins a Capolat. Així es va formar un segon grup de pilots Josse Manuel Garcia, Jordi Sunyer, Agusti Falcón, etc

La segona valisa no oferia excessius problemes si a les antenes s’aprofitava una bona tèrmica que et deixava als 3.200 metres i que, pràcticament, et resolia la tornada a Queralt. Sortir d’aquesta segona valisa, va portar alguns problemes a més d’un pilot, doncs el salt, novament cap a l’enlairament dels Rasos s’havia de fer amb decisió un cop pujaves a la tèrmica que havia de portar-nos fins dalt, si la perdies podia deixar-te amb seriosos problemes en el sotavent de la Serra de Queralt. Els dos grups que s’havien format a l’inici, tot i que havien perdut alguns components, anaven mantenint les mateixes distàncies. Un cop aconseguit arribar al recolzament dels Rasos, era necessari trobar una bona ascendència que ens pogués garantir l’alçada suficient per arribar a la valisa de Montcalb, situada en la vessant SE del barranc. Veritablement, l’ascendència allí es trobava, i quina tèrmica! Doncs pràcticament ens va portar d’una tirada dels 2.400 metres fins als 3.400 metres; era el sostre del dia. La  temperatura era baixíssima, donant problemes a més d’un pilot que va tenir que deixar-la abans de fer sostre i anar-se’n directament a la valisa. La tornada sense problemes fins a Queralt i d’aquí un simple tràmit per anar a l’última valisa de l’Església de Greuges.
Finalment deu pilots a gol i un rotund encert amb el plantejament de la prova que fou valorada, segons els nous criteris GAP, amb 950 punts, i això que el Sr. Xevi Bonet va rebaixar el valor de la prova per arribar 10 minuts abans de les dues hores .
A diferència de la primera jornada, en què no s’havia pogut iniciar la prova fins passades les 15 hores, la jornada del diumenge va iniciar-se molt més aviat. Així doncs, a les 13:15 hores ja s’havia obert la finestra de sortida dels Rassos, i a les 13:45 hores l’start point en el polígon de Berga. El recorregut proposat, molt més ambiciós, era de 71 km. amb una 1ª valisa a l’antena de la Serra de Busa, la 2ª valisa a l’antena de la Roca d’Auró, 3ª valisa l’antena de la Serra de Jou, i gol al camp de la roda d’Avià.

nova fórmula dóna al primer pilot enlairat i arribat a gol, fou Xavi Bonet; ràpidament el van seguir Lee Pool Quim de Marimon, dirigint-se directament a l’antena de la Roca d’Auró on van remuntar fàcilment. Després de 10 minuts sense sortir més pilots, el vent havia deixat de bufar, van començar a enlairar-se progressivament els altres. El cel, molt més obert que el dia anterior, feia suposar que el sostres no serien tant alts, tot i que tal i com anava la jornada, la inestabilitat va anar en augment. La primera valisa situada a la Serra de Busa, fou la primera dificultat tècnica de la prova, doncs, encara que la majoria dels pilots van arribar sense problemes fins a la novena Maria, no van aconseguir guanyar l’alçada suficient per efectuar la transició a Busa. Els primers en arribar foren Xavi Bonet y Lee Pool, després, però saltant des de la mateixa Serra de Capolat, ho farien Juam Manel Garvcia i Agusti Falcon avançant-se a la resta de pilots que encara es trobaven a la novena Maria. La Serra de Busa es trobava encara amb poca activitat tot i que ben aviat, començaren a sortir les primeres bombolles tèrmiques, bastant violentes i que van posar a prova a més d’un pilot. Mentre Xavi Bonet es perdia remuntant des de la Serra de Busa en direcció a Rasos, els altres ens vam plantejar la tornada directament a Queralt efectuant el recorregut invers a l’anada. Més pilots van arribar a Busa Jaume Fornos, Jordi Marquilles, Xavier Segura Quim de Marimon Els primers en arribar a Queralt Josep Manuel Hector y Agusti van començar a preparar l’atac a la següent valisa de la Roca d’Auró, al costat de Rasos. Sense grans problemes van arribar i ràpidament guanyaven alçada prenent rumb a Sant Llorenç de Morunys. Per davant, Jordi Sunyer que ens havia passat a tots, seguint la mateixa trajectòria que en xavi des de Busa, directament a Rasos i, per darrera, Jaume Fornos, Pere Caballol Xavi Segura, Jordi Marquilles i Lluis Rico
Mentre Xavi Bonet y Jordi Sunyer que ja l’havie agafat  acabaven d’efectua la valisa de l’antena de Jou, i començaven a tornar, el grup de pilots que els seguien Hector Fernandez, Quim de Marimon y Agusti Falcon es trobaven ja a prop, ajuntant-se tots en la serra de Guixer. La valisa, situada a la fuga de la serra de Jou, perpendicular a la de Guixers i separada per un marcat collat una mica sotaventat, es va convertir en una trampa per alguns pilots. Encara que les fortes bombolles tèrmiques eren constants, la seva violència i deriva, les feien poc aprofitables a l’hora d’aproparse a la valisa,  aconnseguin-la desprese de molts problemes i ajustant molt el sector dels 400 metres. El tercer grup de pilots no va tardar massa en arribar, convertint-se la Serra de Guixers en un veritable autovia. Tot i que alguns pilots no van aconseguir retornar, foren bastant els que van arribar a gol, completant una jornada pletòrica.
La sorpresa va arribar quan tots els pilots ja s’havien reportat i, l’Organització va efectuar el càlcul de la valoració de la prova que donaria la distribució dels punts per a cada pilot. Prova de 1.000 punts, s’havien acomplit tots els paràmetres de la fórmula GAP al 100%.

La categoria B va culminar les dos jornades de vol també amb un gran èxit. La primera mànega amb 30 km. va portar tres pilots a gol, i la segona jornada amb 35 km. on dos pilots hi van arribar. Destacar els dos gols que va efectuar el Jordi Gimenez i el bon nivell que demostraren els altres competidors de la categoria, aconseguint molts completant més de la meitat de la prova.