LLIGA CATALANA PARAPENT 2002
PROVA VILANOVA DE MEIA 6-7 Juliol
Celebrada la tercera prova de la Lliga Catalana de parapent a Vilanova de Meià amb una bona participació (30 pilots a la categoria A i 20 a la B). Condicions meteorològiques dominades pel vent d’oest algo fort dissabte e immillorables durant el diumenge. De nou, ha estat demostrat l’alt nivell dels participants i la força i l’entusiasme dels pilots de la categoria B. L’organització per part del club parapent Vilanova va ser molt eficient, i acurada, i com aspecte negatiu de la jornada caldria esmenar el malaurat accident que va patir el dissabte el pilot Xavier Maestre durant l’aterratge en un camp algo sotaventat i a pocs metres del terra. Un forta plegada de la vela el va fer impactar contra unes pedres que hi havia al costat del camp. Esperem en la seva bona recuperació i prompta presencia entre nosaltres.
La jornada de dissabte es presentava amb una previsió incerta, ja que el pas d’un front divendres, pronosticava vents de l’oest i un cel ennuvolat que aniria millorant de forma clara i evident amb el transcurs de les hores. L’organització va disposar els transports i al voltant de les dotze tots els pilots es trobaven al enlairament de Sant Alís. Perfectament preparat amb una gran estora de 1.000 m2., lo que era un luxe al que no estem acostumats.
Les mànigues marcaven un vent suau de l’oest, i el cel, totalment tapat a l’alçada del Montsec.
Aviat van començar a trencar-se els núvols tal i com estava previst i a pujar el sostre. El vent d’oest havia augmentat una mica i això ajudava.
El comitè de pilots, el jutge i l’organització van decidir plantejar una ambiciosa prova, gol directe a Berga. L’inestabilitat meteorològica de la jornada anava cedint, i junt al vent d’oest, formaven la combinació perfecta per intentar-ho.
A la 13.30 h. s’obria la finestra. El primer en enlairar-se Xavi Casacuberta, comprovava que les fluixes condicions tèrmiques eren insuficients, fins i tot per mantenir-se davant de la sortida , i acabaria aterrant a Sta.María de Meià.
La resta de pilots van decidir pendres-ho amb tranquil·litat i esperar. Algo mes de mig hora tardaria en sortir un altre pilot, Quim de Marimón, intentava provar sort. Les descendències que trobaria davant de la sortida l’obligarien a girar cap a l’ est en direcció a l’ermita de Vilanova. Després de 15 minuts i quan semblava que tot s’acabava per ell, la tèrmica habitual començaria a funcionar. Això animaria a altres pilots a sortir. Juan Ma., Jaume Fornós, Jordi Marquillas i Agustí Falcón anirien directament a buscar la tèrmica que havia portat al Quim fins al Cogulló, derivant i guanyant alçada cap a l’Est. Aquesta, malauradament, ja havia deixat de funcionar i ben aviat es cobraria noves baixes, el primer Jordi Marquillas. Altres pilots que havien sortit obrint-se directament a la vall , van seguir el mateixos passos acabant a l’aterratge de Vilanova.
Mentre JuanMa. i Jaume seguien lluitant a l’ermita de Vilanova per mantenir-se, i l’Agustí estava a punt d’aterrar als peus d’aquesta, mes pilots que anaven sortint, Hector, Xavi Maestres, Jordi Sunyer, Antoni Moreno, Quim Alsinet aconseguien guanyar metres a la sortida i dirigir-se directament fins el Cogulló on sense excessius problemes continuarien pujant i seguirien les passes del Quim, que ja es dirigia a Oliana. Jaume Fornós i JuanMa començaven a girar una mantinguda i constant tèrmica que els portaria fins al Cogulló. Agustí Falcón que es trobava gairebé als peus de la paret de l’ermita iniciava una remuntada espectacular de casi 1.000 m. arribant fins a la mateixa base dels núvols, tot creuant la vall en direcció a l’est. El vent havia augmentat i començava a ocasionar els primers problemes als pilots que no podien remuntar i aterraven a Vilanova
Mentre una dotzena de pilots volaven ja dirigir-se a Berga, els demés estaven aterrats a les immediacions del Cogulló. El tram que separa la vall de Vilanova de la vall del Segre on es troben les poblacions de Oliana i Bassella punts de pas en el trajecte cap a Berga , es una extensa regió de 20 Km. amb poques vies de comunicació. Es troba poblat de petits turons i valls de poc desnivell on els camps d’ordi s’alternen amb extenses hectàrees de boscos, poden arribar a convertir-se en petites trampes quan el vent es fort i no es trien les zones elevades per aterrar.
Els primers pilots que arribaven a la vall del Segre van ser Quim de Marimon i l’Antoni Moreno. No sent possible continuar més enllà, es quedarien amb 25 Km. de vol. Héctor aterrava abans d’Oliana i la resta de pilots que anaven darrera excepte l’Agustí Falcón ho feien a prop de la carretera que porta al port de Comiols, a mig camí. Agustí que volava més al Nord conseguia arribar a les vessants del Coscollet, una muralla de 1.700 m. d’alçada des d'on saltaria a les parets de Peramola, situades al sud. De menys alçada però amb més garanties per creuar la vall del Segre i enllaçar amb la vessant que porta al la serra-seca de 1.234 m. Durant la transició es perdia bastant alçada , a l’altre cantó, una cantera als peus de la mateixa vessant oferia un punt tèrmic important que aprofitaria gairebé fins la mateixa base del núvol a 2.000 m. A partir d’aquí i en direcció a Berga els núvols deixaven en complerta ombra tota la serra de Port del Comte que tot i que estava molt a prop no es definia . El vent de l’oest havia disminuït i les descendències eren ja constants.
Tot i tenint suficient planeig per arribar a les parets de la serra de Querol, a 5 km. de la val de Sant Llorenç de Morunys i amb algo més de 40 km. recorreguts, el vol estava acabant. L’accidentada vessant plena de barrancs escarpats i sense gairebé activitat tèrmica ni dinàmica obligaria a l’Agustí a aterrar al costat de la mateixa carretera que voreja la serra i que porta a aquesta població .
A diferencia de la primera jornada ,la inestabilitat durant el diumenge havia disminuït molt lo qual es reflexava en l’escassa condensació de núvols i el vent fluix de l’oest. Com a resultat, un agradable dia de brises de vall amb un lleuger vent de nord-oest en alçada. La prova que es plantejaria amb més garanties d’èxit seria un gol directe a Organyà.
La finestra se obriria a les 13.30 h. tardant més de 30 min. fins que sortirien els primers pilots. Aviat es va poder constatar la bona activitat tèrmica del dia, amb fortes ascendències de fins a 5 m/s i sostres al voltant dels 2.200 m. A aquesta alçada es trobava la capa d’inversió i s’apreciava més clarament el vent de nord, per aquesta raó i a la cara N del Montsec podien trobar-se encara algunes tèrmiques que pujaven algunes desenes de metres més, tot i que ara amb una clara deriva de Sud.
La majoria dels pilots de la competició conseguirien saltar cap a la vall d’Isona. El primer Hector, i darrera Jordi Sunyer, J.Fornos, X.Casacuberta, i A. Falcón. El primer recolzament clar que trobarien estava en la serra de la Campaneta on una bona tèrmica tornava a posar-los a 2.000 m. El vent en aquesta alçada i segons marcava el bario-GPS era de 16 Km/h. i de 330º, i es va anar repetint per tota la vall d’Isona. Des d'aquí i mentre uns es dirigien cap a Abella de la Conca, els altres es decidien per deixar-se anar més cap a l’Est en direcció al collat de Boixols.
El primer en arribar a la Serra de Carreu va ser l’Hector. Encara li quedaven 20 Km. de serra escarpada per arribar a Organyà. X.Casacuberta que anava per darrera arribava a la serra des de Bòixols i es col·locava al cap de la prova. Algo més tard Agustí. Falcón Quim Marimon, Marquillas i el piloto de la B Jordi Giménez conseguien arribar a la vessant trobant-se amb Cabiscol i Sunyer que havien seguit les passes de Casacuberta.
Finalment però amb la satisfacció de completar una prova clàssica però poques vegades aconseguida arribaven altres pilots P.Caballol, X.Segura, M.Lazaro, N. Clabell de la categoria A , i sorprenent 2 pilots mes de la B Jordi Matabosch i Lluc Carulla. Completant una jornada esplèndida i molt ben aprofitada.